opinions
El PP de Xilxes converteix la presentaciò de festes en un acte de partit.
Vicente Martinez i Ismael Minguet converteixen la presentació de les festeres del divendres en un acte del Partit Popular.
Ha sigut lamentable. Per un costat sempre ha sigut un acte que dona l'eixida a les festes i a la presentació les noves festeres i regina, i així estava sent fins que ha intervingut Vicente Martinez Mus com a mantenidor.
Read more ...DIRECTE PLATJA
Statistics
- Articles View Hits
- 1212277
Login Form
Un article molt interessant escrit per una col·laboradora magnifica llicenciada en Història. Per no perdre de vista el que significa el 8 de MARÇ. Xilxes 4 març del 2019
Un article molt interessant escrit per una col·laboradora magnifica llicenciada en Història. Per no perdre de vista el que significa el 8 de MARÇ.
Xilxes 4 març del 2019
Baix el lema «llibertat, igualtat i fraternitat», les franceses junt amb els seus companys anaren cap a Versalles per reclamar la igualtat social en 1789 durant la Revolució Francesa, sacrificant la seva vida igual que els homes. Però va ser Olympe de Gouges, una dona, qui va haver de contestar amb la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana quan se n’adonà que el text revolucionari de la França capdavantera no incloïa a la meitat de la població, les dones.
La mobilització de les dones enfront els seus drets a estat una constant al llarg de la Història, exemples no ens falten. Obreres valentes empunyaren les armes durant l’alçament de la Comuna de Paris en 1871 resistint contra els prussians i l’exèrcit francès. Instigadores de les revoltes que s’iniciaren des de Moscou i Sant Petersburg, les obreres i camperoles russes s’alçaren durant la Revolució Russa en 1917. A la Guerra Civil espanyola, les dones milicianes anaren al front a lluitar contra l’alçament militar, i el feixisme de Franco, Hitler i Mussolini. Acabada la guerra la repressió seria igual de feroç amb elles: afusellades, violades, torturades, empresonades, silenciades i amb milers d’enfants furtats amb la connivència nacionalcatòlica de metges i monges.
Des de finals del segle XIX les sufragistes protestaren activament amb les més diverses formes, per fer visible la injustícia de no ser considerades ciutadanes al no poder exercir un dret tan elemental com el del vot. Encadenades davant l’autoritat, empresonades, patint vagues de fam, provocant incendis, boicotejant actes oficials, fins i tot donant la vida com a forma de protesta, com quan Emily Davison es va llançar baix el cavall del rei Jordi V durant una cursa. Sols la Gran Guerra pararia les seves accions pel bé comú. Deixaren la militància per entrar a ocupar els llocs de treball que els milers d’homes abandonaven per anar al front. Alhora que les treballadores alemanyes, franceses, angleses, austríaques cridaven massivament a favor de la pau.
A Espanya, la Segona República no sols les atorgà per primera vegada el dret al vot equiparant-les als homes, sinó que s’implementaren una sèrie de disposicions legals amb l’objectiu de millorar la desfavorable situació de les dones, sobretot les obreres. Es va lluitar per la independència econòmica de les dones, ja foren casades o solteres, legislant al voltant de la reducció de la jornada laboral a 8 hores, la fixació de salaris mínims, l’assegurança de maternitat, la setmana de vacacions retribuïda, l’equiparació salarial tan entorpida abans com en l’actualitat, i l’entrada de les dones a llocs i oficis abans vetats per a elles. La Segona República va possibilitar que les dones foren elegides com a diputades a les Corts, que accediren a càrrecs públics que havien monopolitzat els homes i que accediren a tots els nivells educatius. Les dones entraren de ple als partits polítics i sindicats, intensificant les seves activitats i creant els secretariats femenins. Va créixer la militància de les dones, augmentant també el nombre d’oradores, polítiques, advocades, metgesses, ... Fins i tot, crearen un partit femení i pacifista, i es constituí l’Agrupació de Dones Antifeixistes per contrarestar l’auge del nazisme a Alemanya i el feixisme a Espanya a causa de la creació de la Falange. Les anarquistes s’agruparen en Mujeres Libres, una de les organitzacions de major consciència feminista d’Europa, precisament per poder lluitar contra el masclisme dels seus propis companys.
Si ens traslladem a altres latituds, són també les dones les que encapçalaren els diversos grups reivindicatius a favor dels drets civils de la població negra i dels drets dels homosexuals apareguts als anys 50 i 60 als EE.UU., enllaçant amb el sorgiment dels nous moviments socials i la segona onada del feminisme dels anys 70, amb manifestacions en defensa de l’avortament, de la llibertat reproductiva i de la igualtat dels sexes. Des de Vietnam a El Salvador, Nicaragua, Guatemala, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Mèxic, Libèria, Síria, Afganistan, ... Les dones s’alçaren contra l’imperialisme dels EE.UU., cansades de la mort dels fills, de la violència generalitzada, dels desplaçaments forçats, de l'espoli de les seves nacions, dels règims dictatorials, dels feminicidis ... A L'índia, Indonèsia, Brasil, Guatemala, Kenya, Malàisia, Nigèria ... Les dones són líders a favor de formes ecològiques de relacionar-se amb la Terra.
El procés d’alliberament de les dones serà clau per alliberar la humanitat. Continua lluny aquest dia perquè les dones segueixen patint les pitjors condicions d’opressió, els salaris més baixos, la doble jornada laboral, l’explotació sexual, tot açò traduït en la dominció patriarcal. Un sistema de producció, el patriarcat, transversal a l’esclavista, capitalista o socialista, que sotmet, segrega i cosifica a les dones per explotar-les com a productores, però també com a reproductores. Les dones han sigut i són una força explotada, però també transformadora i revolucionària que pot canviar la realitat cap a formes més justes de socialització. El feminisme és imprescindible, és la forma lògica d’entendre el nostre temps.
Per E.A.S
