La meua cadira, les meues regles. No he pogut evitar donar-li eixe nom a aquest article, ja que pareix que eixa és la filosofia del PP de Xilxes. I pot ser parega una forma d'actuar vil i rastrera, però no, lluny de parèixer-ho, ho és.

 Per als que s'estiguen preguntant de què parle, supose que recordareu que fa uns mesos, concretament el dia 24 de Setembre de 2012,

es va fer un ple extraordinari a l'Ajuntament amb l'única proposta per part del grup popular de fer Francesc Serra fill predilecte. Doncs no ho van aconseguir, ja que per a poder portar a terme aquest nomenament es requeria la unanimitat. Però els “populars” es van quedar amb dos pams de nas ja que pensaven que el regidor d'Esquerra Unida, després de la pressió de l'alcalde, votaria a favor, i no ho va fer, òbviament, per diferents motius que ací no exposaré ja que han estat exposats en anteriors ocasions i no és el tema d'aquest text.

Ells van perdre la votació, per molt que diguen el contrari. Així que, a l'últim ple, portaren una proposta per canviar el reglament, i establir que aquesta decisió (la de nomenar fill predilecte) es puga dur a terme amb majoria simple. Això tan sols 6 mesos després del seu fallit primer intent. I com es de costum, al ser majoria al ple, aquesta proposta es va aprovar.

Es a dir, ara, siga quin siga el resultat de la votació, com que és una proposta dels “populars” Francesc Serra serà nomenat fill predilecte. Perfecte, als 20 anys tinc un fill, i per si això no és prou càstig, de la dreta més catòlica possible.

Senyors populars, ja està bé de passar-se les decisions del poble (ja que al cap i a la fi l'anterior votació fou decisió del poble) per parts del cos que no vaig a nomenar, però que vostès tenen com una catedral de grans, i canviar les regles al seu gust. Pot ser aconseguisquen nomenar-lo fill predilecte però a les seues consciencies quedarà l'amarg gust de haver-ho fet de forma indigna i menyspreable.

Javier Loharces.

fCompartir Facebook

Tweet

Whatsapp