Si l’Ajuntament no té deute i la situació econòmica és sanejada, quina és la política econòmica local que porta a malvendre sòl públic? Per què renunciar a uns terrenys que podrien servir, en un moment determinat, per a projectes de vivenda pública impulsats per altres administracions, sense que això supose cap despesa per al municipi?. La gestió economica i les decicions preocupen de nou al poble.

L’Ajuntament de Xilxes ha posat a la venda dos solars urbans de propietat municipal, situats al carrer Calvari núm. 63 i al carrer Tabarca núm. 17. Es tracta d’una decisió que, més enllà del tràmit administratiu, obri un debat de fons sobre el model de gestió del patrimoni públic i les oportunitats que el municipi està deixant passar.

La venda d’estos solars implica, de manera directa, que Xilxes perda la possibilitat de posar sòl a disposició de la Generalitat Valenciana per a la construcció de vivenda pública a través de l’Agència Valenciana de l’Habitatge, tal com estan fent altres municipis del Pais Valencia, inclus gobernats per un PP de vegades més moderat que el de Xilxes. 

No s’entén que, en un context com l'actual  l’Ajuntament trie la via més curta: vendre patrimoni. La venda de solars no és una decisió neutra; suposa renunciar a eines de política pública que permetrien, sense cost directe per a les arques municipals, que altres institucions construïren vivenda pública en el terme municipal. Ja fa mes d'un any va vendre sense apenes publicitat un solar de magatzem municipal a persones properes al PP de Xilxes.

Cal recordar, a més, que no fa tants anys el Partit Popular defensava amb insistència que els antics governs municipals havien treballat per incrementar el patrimoni del poble, presentant-lo com una garantia de futur per a Xilxes. Resulta difícil entendre què ha canviat ara, quan l’Ajuntament no té deute i presenta superàvit despres de gar el deute 8 anys de govern d'esquerres que va tindre que arreglar i pagar el deute popular. 

Si l’Ajuntament no té deute i la situació econòmica és sanejada, quina és la política econòmica local que porta a malvendre sòl públic? Per què renunciar a uns terrenys que podrien servir, en un moment determinat, per a projectes de vivenda pública impulsats per altres administracions, sense que això supose cap despesa per al municipi?. La gestió economica i les decicions preocupen de nou al poble.

Vendre patrimoni públic quan no hi ha una necessitat econòmica urgent no té sentit. El sòl municipal és una reserva estratègica per al futur del poble, no un recurs per fer caixa a curt termini. La decisió de vendre estos solars no sols empobreix el patrimoni de Xilxes, sinó que limita les opcions de garantir vivenda pública a mitjà i llarg termini que desde la generalitat a el govern espanyol i europa posara diners que en Xilxes els tindrem que perdre, males decicions de nou, mals gestors.

El que està en joc no són només dos solars, sinó el model de poble que es vol construir: un municipi que preserva i utilitza el seu patrimoni en benefici del conjunt de la ciutadania, o un que el posa a la venda, hipotecant oportunitats futures que, una vegada perdudes, ja no es poden recuperar.

fCompartir Facebook

Tweet

Whatsapp