EDUCACIÓ

 “Quin mal pot fer que li compre a la meua nena una nina i al meu nene un disfraç de metge? És el que ells han triat.”

“Ella és tan dolça, serà una gran mare i ell és tan intel•ligent ben segur que tractarà a la seua dona com una princesa, l’ajudarà en les tasques de la casa i a més a més portarà un bon sustent per a la familia.”
“I si a ella li agrada el rosa i a ell el blau, per qué he de comprar-los uns altres colors?”

Segur que haveu escoltat estes frases un milió de vegades en les vostres vides, als vostres pares, als vostres oncles, a les vostres àvies… En un principi pareix que inclós tenen raó, si els nens trien els seus propis regals quina maldat hi ha en que una mare o un pare faça realitat els seus desitjos? Quina maldat hi ha en que li agrade un color o un altre si és el que ells trien?

En primer lloc hem de saber que les joguines no són una simple forma de tindre entretinguts als més menuts, pot ser la finalitat siga eixa, no obstant hem de saber que són eines molt poderoses, inculquen idees, creences, expectatives, els ajuden a sol•lucionar problemes i fan que la seua imaginació es desenvolupe de forma que aquestes influixenen la creació de la seua personalitat, en el seu creixement com a persona i en la forma d’actuar davant diverses adversitats, que tindran, al llarg de la seua vida.

Per aquestos motius hem de ser conscients del paper que tenen les joguines, els contes i els jocs en el desenvolupamet emocional i personal dels nostres fills i filles.

En un principi, que els nens i les nenes trien amb què volen jugar pot parèixer molt innocent, però són realment ells els qui elegixen o es tracta d’un model que han de seguir?

Vivim en una societat que ens bombardeja amb milers de missatges cada segon, en la televisió, en la ràdio, a les revistes, en el carrer i també ho fa en els catàlegs de joguines.
És aquí en la publicitat infantil, en els anuncis dirigits directament als xiquets on podem observar el primer tret patriarcal que introdueix idees sexistes sense que ens adonem quasi.

Abans mateixa de que el bebénaixca triarem el color de l’habitació, de la cuna, el color del carret i inclós algunes joguines amb les que dormirà i serem nosaltres els que imposarem quin color serà per a cada sexe, (nenes el rosa, nens en blau, majoritàriament); és evident que cada volta hi ha més pares que trien colors “neutres” com el groc, el taronja o colors beig però malauradament és una petita minoria.

Però no pensem que sols nosaltres sóm els causants del sexisme a la societat, tenim bona part de culpa i l’educació en el feminisme i la igualtat entre sexes ajudaran a que els nens i nenes no adquirisquen aquestes conductes.

Per comprovar que el que els nostres nens estan patint és una sobreexpocició als estímuls sexistes només hem de fer una menuda tasca, mirar el que ells veuen quan estan triant els seus regals, podrem observar ràpidament que les joguines creades exclusivament per a xiquets o que porten associada una imatge masculina en el catàleg, estan fabricats en colors com el roig o el blau i per a les xiquetes serà en rosa i color pastís, aquestos colors no són triats a l’atzar, són colors que tenen un missatge subliminal associats als estrictes cànons de la nostra societat per exemple el roig i el blau són colors associats a la força, vitalitat, a la intel•ligència i al poder, mentre que el rosa s’associa a l’amor, a l’estima i està vinculat amb la feblesa i sentimentalisme

Així doncs quan veiem un set de metge, arquitecte, constructor etc. el trobrem en colors “masculins” (roig, blau…) i quan el que busquem és un joguina relacionada amb les tasques de la llar o de bellesa, ho veurem en colors com el rosa o colors pastís, d’aquesta forma el nen donarà sempre més importància a les professions i elles pel contrari triaran estar guapes i dedicar-se a la llar, acceptant inconscientment els cànos de bellesa ideats pel patriarcat.

I ara ens adonarem més quan comprem joguines de qué és el que estem comprant?

EDUCACIO - Joves  Esquerra Unida

fCompartir Facebook

Tweet

Whatsapp