El caciquisme va ser un fenomen a Espanya a finals del segle XIX i el primer terç del XX, caracteritzat pel poder excessiu que una persona influent que solia ser l’alcalde o el ric del poble, exercia sobre la seua comunitat. 

A més de la corrupció, la compra de vots, les coaccions i el falsejament dels resultats electorals, el cacic intervenia de manera abusiva servint-se de la seua influencia en diferents assumptes. Però podia també no actuar, davant les sol·licituds, les crides d’atenció, les súpliques i requeriments reiteratius per demanar la resolució d’un problema que la ciutadania no podia per si sola resoldre, podia perfectament no actuar si el qui li demanava l’ajuda, no combregava políticament amb la ideologia del cacic.

Fa 7 anys que a l’avinguda de Xilxes, a  l’entrada de la mar, hi havia un forat sense tapar, amb el consegüent perill que resulta tindre un clot en mig d’una vorera molt transitada durant els mesos estivals. Per fortuna, mai no ha passat res, no ha caigut cap persona, ni cap xiquet s’ha colat per ell. I amb un efecte estètic depriment, no s’acaba d’entendre com anaven a FITUR a promoure el turisme a Xilxes, i el primer que es veia quan un turista passava per la mar era el forat. Han sigut moltes vegades les que s’ha requerit a l’antic equip de govern perquè el taparen, a fi de deixar causar les molèsties fastigoses que sobretot el veïnat del voltant hi ha estat patint, set anys, sí, 7 ANYS.

Fa unes setmanes, des del partit polític que ha estat governant Xilxes durant molts anys, aquell que a València està pràcticament desmantellat per les nombroses imputacions en casos de corrupció, publicava que el forat seguia sense tapar-se pese al canvi de color polític. Fa unes dies que el forat està ja cobert, no posant en perill la integritat física de cap ciutadà, siga o no siga del color polític de l’actual equip de govern, perquè els polítics haurien d’entendre que no es governa tan sols per aquells que els han votat, sinó per a tota la ciutadania. Perquè és tota la ciutadania qui paga les retribucions que rep el polític per administrar, governar, per fer el treball pel qual ha estat elegit, i no perquè els problemes es resolguen tocant al despatx del senyor alcalde, partidàriament i arbitràriament a canvi de ... .

La frase casposa que diu “ehhh això t’ho arregle jo”, ja no val, pertany a uns temps que no haurien de donar-se mai en una societat moderna i democràtica. Eixes formes tosques d’actuar pertanyen a temps on campava amplament aquell fenomen anomenat caciquisme, on la diligència o la desídia sols depenia del vot emés pel veí que tocava a la porteta.

fCompartir Facebook

Tweet

Whatsapp