És per això que a partir d’aquell moment el dia 8 de març s’ha convertit en el dia de la reivindicació dels drets de la dona, de les nostres condicions vitals i laborals arreu del món. Un altre fet pel qual també es van manifestar aquestes dones, i no només elles, sinó moltes més companyes que al llarg de la història han lluitat per aquests drets vitals que tota persona ha de tenir, és el dret al vot, el dret a decidir, que a Espanya no se’ns va concedir fins al 19 de novembre de 1933.

Això va ser gràcies a les peticions de milers de dones encapçalades per una de les majors feministes espanyoles, Clara Campoamor, que dos anys abans ja defensava el dret a vot en les Corts Generals . Però al llarg de la història hi ha hagut moltes dones feministes importants i que han aconseguit gran èxits, algunes d’aquestes són: Rosa Luxemburg, Rosalia de Castro, Simeone de Beauvoir, Frida Kahlo, Angela Davis, etc. Totes aquestes dones i moltes més companyes anònimes han sigut i són les que lluiten per acabar amb el sistema patriarcal i per defensar els nostres drets. Avui en dia, la situació de a dona a millorat un poc respecte a les èpoques antriors, però encara ens queda molt per fer!

Encara ens queda lluitar per la discriminació salariar que patim en moltes empreses, o per acomiadaments injustos per quedar-nos embarassades, o pels acosaments sexuals, o pel dret a fer amb el nostre cos el que ens done la gana… Per totes aquestes coses i més cal seguir amb la lluita, per que no hi ha cap agressió sense resposta, per que serem les dones que ens de la gana de ser i ningú ens ho impedirà!! Des de ben petites, per desgràcia, ens estan criant en un sistema patriarcal i ple de sexismes, on el micro masclisme és un fet quotidià.

Eslògans utilitzats per famoses marques com: ”Bonica com mama, intel·ligent com a papa”, o posar en els supermercats els productes de neteja a la secció de dones, o molts més fets que ens semblen ”normals” però no ho són, són els que fan que el masclisme seguisca vigent en la nostra societat. En el temps en el qual estem hauríem d’estar vivint ja en una societat igualitària, amb un mètode educatiu basat en la coeducació, (Mètode que consisteix a educar sense establir relacions de domini d’un sexe a un altre. Basat en la igualtat entre sexes i la no-discriminació).

Un gran exemple a seguir és Austràlia, on próximament s’implantará el feminisme com a assignatura a les escoles. Aquesta és una bona iniciativa per aconseguir la igualtat, perquè per res del món som el sexe debil. I això és el que defensa el feminisme, per a res som feminazis com ens cataloguen algunes persones de manera despectiva, tan sols demanem el que és nostre.

El feminisme és igualtat, el feminisme no mata, però el masclisme si! Silvia Federici deia: ”Les diferències no són el problema, és la jerarquia. La jerarquia fa que les diferències es tornin una font de discriminacion, de devaluació i de subordinació”. Encara avui segueixen morint centenars de dones i segueixen sent matratadas per les seves parelles, això és una barbàrie que cal aturar!

(Aquí s’adjunta el número de telèfon anònim i gratuït contra el maltractament de gènere: 016). Perquè no som princeses com us creieu, som guerreres, i no ens cal ningú perquè ens protegisca o ens mantinga, som autosuficients! Encara que ens hagen venut la moto de que som mitges taronges i que hem de buscar l’altra meitat, o que l’ideal és una història com les de Disney, i no és així, nosaltres soles ja som la taronja sencera, i els prínceps blaus no existeixen.

Som massa intel·ligents, exigents i treballadores perquè ningú s’encarregui de nosaltres. Ningú ens coneix o ens estima totalment, només ens tenim a nosaltres mateixes! Així que ja hi ha prou de creure en contes de fades, baixeu als carrers, crideu, defenseu, denuncieu tot tipus de comportament masclista! Perquè la revolució serà feminista o no serà! Perquè som dones lliures i lluitadores! Perquè com deia Simeone de Beauvoir: ”Cal aconseguir un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures!!’

Sara Cor.