Amb 1286 fanecades,  107 ha,  sols en el terme de Xilxes, l'arrossar és l'ambient que domina la part de la marjal en el seu costat sud, límit amb La Llosa. És la extensió més gran de la marjal de Xilxes cultivada, ja que l’altra zona no ocupada per l’arròs està perduda o bé es planten melons de gran qualitat però amb una extensió cultivada molt inferior a la que es feia, fa només 20 anys enrere, i a penes ocupa un 10% de la superfície lliure. 

L’arrosar defineix la fisonomia de la marjal de Xilxes i representa un ecosistema de gran importància, ja que la necessitat d'estar inundat de manera permanent durant tot el procés productiu (abril-setembre)  fa que actui com un aiguamoll temporal. Aquesta presència d'aigua dolça afavoreix que els arrosars estiguen poblats per milers d'organismes (algues, crustacis, insectes...), que es converteixen en un recurs alimentari per a la subsistència d'una part molt important de l'avifauna, sobretot dels ardèids, els làrids i els anàtids.

  El cicle de l'arròs s'inicia al novembre, quan després de la collita es tanca el pas de l'aigua i comença la dessecació dels camps. A l'hivern, moltes aus venen a Xilxes com  d'ànecs, limícoles, fotges, ardèids i gavines hi arriben per alimentar-se. A l'abril, els camps s'inunden fins que la zona de la marjal sembla un immens mirall quan baixes de per la carretera de La Vall a Xilxes, on tornen les aus migratòries, els peixos i els amfibis; és el moment de sembrar els camps. Al juny, els arrossars ja han crescut i estan verds. A l'agost, l'època de cria ja ha passat, els polls i els adults s'hi refugien de la calor, sota les espigues daurades. Al setembre comença la collita, mentrestant les aus estivals se'n van i arriben les hivernants. 

En l'ultim any, després d'uns anys sense fer-ho, es tornà a cremar la palla de l'arròs, que va fer que Xilxes s'impregnara d'un olor característic, tot després de recomanacions de la generalitat, ja que es veu  millor solució ambientalment la crema, que deixar la palla podrir-se dins del terreny, ja que perjudica el sòl.  

Ateses les característiques salines de bona part dels sòls, aquest conreu necessita unes condicions d'inundació amb aigua dolça al llarg del període de creixement de la planta (abril-setembre). 

Cada unitat bàsica de cultiu (el quadro) té generalment una forma quadrangular i està separada de la resta de parcel·les per un marge sobrepujat de terra, anomenat cordó. L'entrada de l'aigua té lloc per un punt, anomenat bocana, i surt per l'extrem oposat de la parcel·la. L'aigua circula permanentment durant el període de creixement de la planta conreada i és recollida mitjançant una xarxa de drenatge anàloga a la d'irrigació. Els desguassos resultants finals vessen les aigües, normalment per gravetat, a l'illa que ja els conduirà a mar obert a traves de la gola d’Almenara, sent aquets el desaigüe natural de les terres de Xilxes. 

 En els darrers decennis, s'ha construït un sistema de bombes que forcen el drenatge en alguns períodes de l'any, cal dir que en Xilxes la plantació té una particularitat, que tot l’arròs a Xilxes pertany a una única explotació. 

Juntament amb la planta de l'arròs creixen altres vegetals que el llaurador  local anomena males herbes, les quals, igual que l'arròs, tenen un origen tropical de procedència sia africana, asiàtica o afroasiàtica. Les més comunes són la xufa (Cyperus longus), el mill (Echinochloa crus-galli), la presseguera (Ammannia coccinea) i la llengua d'oca (Potamogetum nodosus). 

En termes ecològics, els arrossars es poden definir com a aiguamolls temporals i soms, i amb unes característiques fisicoquímiques i una dinàmica temporal fortament influenciades per les activitats humanes. L'home és el principal element regulador del sistema i ho fa amb la finalitat d'afavorir la producció de l'espècie conreada. La regulació es realitza a través d'intervencions directes de diferent caràcter (treballs mecànics sobre el sediment; aportacions d'aigua, nutrients i fitocides; etc.).regulació es realitza a través d'intervencions directes de diferent caràcter (treballs mecànics sobre el sediment; aportacions d'aigua, nutrients i fitocides; etc.).

fCompartir Facebook

Tweet

Whatsapp