opinions
El PP de Xilxes converteix la presentaciò de festes en un acte de partit.
Vicente Martinez i Ismael Minguet converteixen la presentació de les festeres del divendres en un acte del Partit Popular.
Ha sigut lamentable. Per un costat sempre ha sigut un acte que dona l'eixida a les festes i a la presentació les noves festeres i regina, i així estava sent fins que ha intervingut Vicente Martinez Mus com a mantenidor.
Read more ...DIRECTE PLATJA
Statistics
- Articles View Hits
- 1204971
Login Form
La repressió franquista va provocar a Xilxes la incoació de prop de 100 expedients de responsabilitats polítiques que van suposar incautacions i multes que van agreujar la situació de desenes de famílies, també més de 70 consells de guerra sumaríssims amb penes de presó i penes de mort.
UN RECORD PER A CINC VEÏNS DE XILXES
Volem presentar-vos un article homenatge a les víctimes de la repressió franquista a Castelló, més concretament a les víctimes de Xilxes. L’autor és Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, amb qui l’Associació Cultural La Veu del Poble de Xilxes està treballant per a dur a terme en els propers mesos un acte en record d’aquestes víctimes, buscant redescobrir les històries del nostres veïns i veïnes, que van viure la repressió i la injustícia del franquisme, per restablir els drets que els pertoquen i que mai se’ls ha reconegut.
UN RECORD PER A CINC VEÏNS DE XILXES
Juan Luis Porcar
membre del GRMHC
El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va organitzar l’1 de novembre de 2016 un acte en record i homenatge a les víctimes de la repressió franquista al cementiri civil de Castelló.
Durant la dictadura molts familiars van continuar recordant als seus, també l'1 de novembre en el cementiri civil, amb por, en silenci, però donant testimoniatge de memòria, resistint-se a l'oblit. Anys més tard durant la democràcia els homenatges a més de familiars van ser públics, organitzats per partits, sindicats o col·lectius de memòria.
Van començar a realitzar-se a la fi del segle XX i principis del segle XXI recerques i treballs que ens van descobrir la veritable envergadura de la repressió franquista i hui en día sabem que en el cementiri de Castelló prop de mil persones van ser enterrades -la major part d'elles executades a poca distància-, al Riu Sec, i transportades a la fossa, on els seus cossos alineats un al costat d'un altre van ser dipositats en files cavades a la terra. Totes aquestes persones no van ser jutjades amb les mínimes garantíes legals, van ser víctimes de la venjança que genera la violència política perquè a la víctima no se li valora per la seva ideologia ni pels fets que la persona va realitzar en vida. A la víctima li caracteritza la seva inocència al patir injustament una violència.
A Castelló el nostre grup va realitzar diferents estudis gràcies als quals va aconseguir identificar a les víctimes i posteriorment esbrinar la seva localització aproximada en la fossa oferint així públicament aquesta informació a les seves famílies i a la ciutadania en general. Es va constatar com 530 víctimes de la repressió de les prop de mil soterrades al cementiri reposen en la fossa del cementiri civil i la resta a les fosses del cementiri catòlic.
La repressió franquista va provocar a Xilxes la incoació de prop de 100 expedients de responsabilitats polítiques que van suposar incautacions i multes que van agreujar la situació de desenes de famílies, també més de 70 consells de guerra sumaríssims amb penes de presó i penes de mort.
Entre les 6 víctimes mortals de la repressió franquista a Xilxes cinc van ser soterrades al cementiri de Castelló. Quatre d’ells es trobem soterrats al cementiri civil i podem conèixer l’ubicació dels seus restes a la fossa; es tracta de Narciso Casabó Llopis, José Díaz Rosell, Manuel Gargallo Varea i Vicente Manzano Cerdá. Algú d’ells disposa d’una sepultura al recinte on sovint els seus familiars en flors mantenen viva la flama de la seua memòria. L’altre veí de Xilxes soterrat al cementiri, Manuel Doñate Segarra, ho va ser a les fosses del cementiri catòlic i els seus restes van ser traslladats a l’ossari.
Gràcies a un projecte realitzat pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castelló el passat 1 de novembre de 2016 la totalitat dels noms de les víctimes i per tant d’aquests cinc veïns de Xilxes, consten en unes plaques que seran testimoniatge de la història, inaugurant-se així un memorial democràtic que també interpreta i dona informació sobre la fossa, les víctimes i l'etapa històrica en la qual els va tocar viure i morir. D'aquesta forma gràcies a la memòria es fa present el passat, el dels vençuts, i la democràcia actual salda un deute amb el seu passat, el de les víctimes, que no va quedar recollit i reconciliat en la transició. Es reconeix la injustícia que se'ls va fer en vistes a un futur que allunye la violència de les nostres vides. No podem reparar el dany però sí rescatar a la víctima de la indiferència i de l'oblit. Narciso, José, Manuel, Vicente i Manuel han sigut objecte d’un acte de memòria i per tant de justícia, recordant a unes persones mortes i soterrades fòra del seu poble amb els seus noms i cognoms, com a testimoniatges de la injustícia que durant tants anys va representar el seu oblit.
