“Total, per una setmana...”. Aquesta és la frase que, segons sembla, resumeix la postura de l’Ajuntament de Xilxes davant la supressió de la setmana de pre-estiu —una activitat que fins ara proporcionava una solució efectiva i molt necessària per a desenes de famílies treballadores del poble.

Aquest any, no només no es va anunciar amb claredat si s’oferiria aquest servei, sinó que, després de la denúncia pública de l’oposició i la indignació ciutadana, l’Ajuntament ha reaccionat a corre-cuita. Primer, asseguraven que no existia cap escoleta de pre-estiu. L’endemà, repartien fulls amb una oferta improvisada i a “preu d’or” per a una sola setmana —el mateix import que es paga per tot un mes complet d’escola d’estiu.

Com s’explica aquest canvi de criteri? On està el pla? I el pressupost, en què s’ha destinat realment?

A més, cal recordar que Xilxes ja no arrossega deute municipal. No hi ha préstecs per pagar, no hi ha quotes al banc que estrangulen les finances locals. Per tant, què impedeix dedicar una mínima part del pressupost municipal a activitats tan bàsiques com aquesta? Amb els comptes sanejats, és més incomprensible encara que s’haja decidit retallar aquest servei, mentre altres partides menys essencials segueixen gaudint de plena cobertura.

No es tracta només d’una setmana. Es tracta de planificació, de responsabilitat, i sobretot, de respecte. Respecte per les famílies que fan mans i mànigues per conciliar. Respecte pels infants que mereixen un espai segur i enriquidor durant aquests dies de transició entre el curs i l’estiu. I respecte pels diners públics, que no estan per a ser gestionats “a salto de mata”.

Mentrestant, altres municipis veïns ofereixen aquest servei de forma gratuïta o a preus assequibles, entenent que el benestar infantil i el suport a les famílies són una prioritat, no una molèstia pressupostària.

L’Ajuntament de Xilxes ha perdut una oportunitat d’or per demostrar sensibilitat social i capacitat de gestió. Potser per a ells només siga “una setmana”. Però per a moltes famílies, és la diferència entre la tranquil·litat i el caos. I això, senyores i senyors, no té preu.

fCompartir Facebook

Tweet

Whatsapp