
A Espanya hi ha dos llocs anomenats Chilches, una circumstància que sovint genera confusió i que no és, ni de bon tros, casual. Un es troba a Andalusia, a la província de Màlaga; l’altre està a la Comunitat Valenciana, a la comarca de la Plana Baixa. Dos territoris diferents, amb històries, llengües i trajectòries pròpies, però amb una coincidència nominal en castellà.
El Chilches andalús no planteja cap debat identitari. El seu nom en castellà respon a la seua evolució històrica i ningú no en qüestiona la legitimitat. És Chilches, i punt.
Si l’Ajuntament no té deute i la situació econòmica és sanejada, quina és la política econòmica local que porta a malvendre sòl públic? Per què renunciar a uns terrenys que podrien servir, en un moment determinat, per a projectes de vivenda pública impulsats per altres administracions, sense que això supose cap despesa per al municipi?. La gestió economica i les decicions preocupen de nou al poble.

El que ha fet l’Ajuntament de Xilxes amb la celebració del Dia de la Pau genera, com a mínim, perplexitat. Aquesta jornada no és un contenidor on cap qualsevol activitat benintencionada, sinó una data amb un significat social i moral molt concret, especialment en un any en què milers de xiquets i xiquetes han mort en guerres i conflictes armats arreu del món.
¿Será la vuelta a las andadas populares?
¿Tiene sentido? mientras se cerro el Pati Obert los fines de semana en el polideportivo.









