L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026 era molt més que mirar al cel durant uns minuts. Era una oportunitat extraordinària per acostar la ciència a la ciutadania, despertar la curiositat dels més joves i deixar constància de com Xilxes va viure un fenomen excepcional que quedarà en la memòria de moltes persones.

Però l’Ajuntament de Xilxes ha deixat passar l’ocasió.

No s’ha organitzat cap jornada d’observació, activitat divulgativa o explicació científica perquè xiquets i majors pogueren entendre i compartir l’experiència. Tampoc s’ha plantejat documentar com es va veure i viure l’eclipsi des dels diferents punts del nostre poble i terme municipal amb equips fotografics profesionals.

El contrast és evident: molts municipis van aprofitar l’eclipsi per organitzar activitats científiques i divulgatives, mentre que a Xilxes no es va preparar res. També Castelló va programar activitats específiques al voltant del fenomen.

I no calia una gran inversió. Calia iniciativa i entendre que la ciència també és cultura.

Una observació guiada, una xarrada, activitats infantils, la participació d’aficionats a l’astronomia o preparar espais col·lectius per gaudir de l’esdeveniment, com es fa amb el futbol, les festes o els actes religiosos, haurien sigut suficients per convertir un fenomen extraordinari, que no es vivia amb aquestes característiques des de feia més d’un segle, en una experiència col·lectiva.

Cultura també és ciència, Mayte i Ismael

El problema va més enllà d’un eclipsi.

A Xilxes sembla existir una concepció massa limitada de la cultura. L’Ajuntament dedica una important atenció institucional a festes, tradicions i actes vinculats a determinades expressions religioses, però resulta molt més difícil trobar iniciatives relacionades amb la divulgació científica.

I la ciència també és cultura: l’astronomia, la història, la natura, la tecnologia, la literatura, el patrimoni o el coneixement del nostre territori.

No es tracta de qüestionar que les tradicions o les celebracions religioses tinguen el seu espai, sinó que la política cultural municipal siga capaç d’obrir-se amb la mateixa naturalitat a altres formes de coneixement. Un ajuntament representa una societat plural i la seua política cultural també hauria de ser plural.

Una oportunitat extraordinària per als més joves

Probablement, alguns dels qui més recordaran aquest eclipsi seran els xiquets i xiquetes de Xilxes.

Per a ells podia haver sigut molt més que veure com el Sol desapareixia durant uns instants. Era l’oportunitat perfecta per preguntar-se per què: per què la Lluna pot tapar el Sol?, per què no passa tots els mesos?, per què només es veu des d’una determinada zona de la Terra?, com podem saber amb anys d’antelació el lloc i l’hora exacta en què passarà?

Darrere d’aquells minuts d’emoció hi ha astronomia, física, matemàtiques i segles d’observació científica. Transformar l’emoció en curiositat i la curiositat en coneixement és una de les coses més valuoses que podem oferir a les futures generacions.

Xilxes també havia de deixar memòria de l’eclipsi

Hi havia una altra oportunitat que s’ha deixat escapar: documentar l’eclipsi des de Xilxes.

Fotografies des de la platja mirant cap a les muntanyes, des de la marjal, el poble o els camins rurals haurien pogut formar part d’un arxiu municipal sobre aquell 12 d’agost de 2026.

I no només fotografies del Sol: també les cares de la gent, les famílies esperant, els xiquets amb les ulleres d’observació, el canvi de llum sobre el nostre paisatge i l’emoció d’un moment extraordinari, fetes amb qualitat per profesionals.

D’ací a trenta, quaranta o cinquanta anys, aquelles imatges no mostrarien únicament un eclipsi. Mostrarien com Xilxes va viure un moment excepcional. Això també és patrimoni, cultura i memòria col·lectiva.

Una política cultural que també mire al futur

El que ha passat amb l’eclipsi hauria de servir per reflexionar sobre quin model cultural està impulsant l’Ajuntament de Xilxes.

La cultura d’un poble no pot limitar-se a festes, tradicions i actes religiosos. Sense menysprear cap d’aquestes manifestacions, també hi ha d’haver espai per a la ciència, el pensament, el coneixement, la natura i la divulgació.

L’eclipsi era una oportunitat perfecta: un fenomen excepcional, visible des del nostre entorn, capaç de reunir famílies i generacions diferents al voltant d’una mateixa pregunta: què està passant al cel?

L’Ajuntament podia haver ajudat a respondre-la. No ho va fer.

Xilxes va viure l’eclipsi perquè la gent va eixir a veure’l, però el poble el podria haver viscut també com una experiència col·lectiva de ciència, cultura i memòria.

Aquesta vegada es va deixar passar l’oportunitat.

Perquè un poble que aposta realment per la cultura no només mira les seues tradicions. També mira al cel, es fa preguntes i ajuda les noves generacions a entendre el món.