L’entitat conserva més de 5.000 documents digitalitzats de la memoria de Xilxes i reivindica el reconeixement d’un treball essencial per a recuperar i difondre la història del nostre poble.

La memòria d’un poble es preserva gràcies a les persones que busquen documents, recuperen testimonis i treballen perquè l’oblit no esborre les vides de qui el va construir. Este és el compromís de l’Associació Cultural La Veu del Poble de Xilxes, legalment constituïda i inscrita tant en el Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana com en el registre municipal.

L’entitat conserva i custodia més de 5.000 documents digitalitzats en alta resolució, entre les quals destaca la documentació dels expedients de la repressió franquista. Es tracta d’un patrimoni documental de gran valor per a comprendre què va passar, facilitar la investigació i acostar a les famílies una part de la seua història que durant massa temps va quedar silenciada.

Segons assenyala el seu tercer president, Héctor Casado Pons, llicenciat en Història, l’associació custodia el major arxiu històric documental sobre Xilxes clasificat i d’alt valor. Una tasca sostinguda pel compromís amb la cultura, la investigació i el dret del veïnat a conéixer el seu passat.

Recuperar documents, reconéixer persones

L’aportació de l’associació va més enllà de conservar documents. L’entitat va promoure l’homenatge a Paquita Sales, primera alcaldessa de Xilxes, i va contribuir a recuperar la seua figura i a reconéixer el lloc que li correspon en la història del municipi.

L’associació també ha col·laborat amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i ha contribuït a l’edició d’obres com «Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló», de l’historiador Juan Luis Porcar Orihuela, publicada per la Universitat Jaume I (UJI). Estes col·laboracions, juntament amb els documentals que l’associació ha produït sobre persones de Xilxes, han contribuït a recuperar i difondre la memòria del municipi i a aprofundir en el coneixement de la seua història.

Digitalitzar, investigar i divulgar exigix temps, rigor i constància. Darrere de cada expedient hi ha persones, famílies i vides marcades per la repressió. Preservar esta documentació permet acreditar els fets, reconstruir trajectòries personals i tornar la veu a qui va quedar apartat del relat públic.

Davant d’esta trajectòria, resulta difícil justificar que, segons denuncia l’associació, l’Ajuntament no s’haja adreçat mai a l’entitat per a interessar-se pel seu treball o explorar vies de col·laboració. Esta falta d’interlocució és especialment significativa quan es tracta d’una associació reconeguda legalment i inscrita en el mateix registre municipal.

Ignorar una aportació cultural d’este valor empobrix la vida pública de Xilxes. La política cultural municipal ha de reconéixer el treball de les entitats amb criteris oberts i plurals. Quan sols miren les seues afinitats ideològiques condicionen el reconeixement, s’imposa una manera sectària d’entendre la cultura i es perjudica el conjunt del poble.

El patrimoni documental de Xilxes mereix una política cultural que done suport a les persones i les associacions que el preserven. Obrir vies de col·laboració amb l’entitat permetria facilitar la consulta dels seus fons, impulsar investigacions i ampliar la difusió d’una documentació que ajuda a comprendre la nostra història col·lectiva.

«L’Associació Cultural La Veu del Poble de Xilxes ha contribuït a rescatar noms, documents i vivències que formen part de la identitat del municipi, i custodia un patrimoni documental del qual ni tan sols l’Ajuntament té res de similar. A més, ha promogut iniciatives com ara la petició de reconeixement amb una plaça per a la primera alcaldessa de Xilxes, Paquita Sales, o la producció de vídeos documentals sobre la repressió franquista al poble. Eixe treball mereix respecte, reconeixement i col·laboració institucional. L’Ajuntament té la responsabilitat d’escoltar l’entitat i de contribuir a preservar i difondre este llegat.»