EDITORIAL | Xilxes davant la violència: alguna cosa hem de canviar

Xilxes és un poble tranquil. O almenys així ens agrada definir-lo. Però quan repassem alguns dels episodis ocorreguts durant els últims anys, especialment al voltant de les festes, l’oci nocturn i determinats conflictes, hi ha una pregunta que ja no hauríem d’evitar: estem fent prou per previndre la violència?

No disposem d’una estadística pública municipal completa que permeta afirmar amb rigor que els delictes violents estan augmentant any rere any. Seria irresponsable dir-ho sense dades. Però tampoc podem mirar cap a un altre costat davant l’acumulació d’episodis greus que s’han anat produint.

En les festes de Sant Roc de 2023, una menor va denunciar una agressió sexual ocorreguda durant les festes de la platja. Aquell episodi ja hauria d’haver servit per reforçar les polítiques de prevenció, els punts d’atenció professional i els protocols davant possibles agressions. Ni tan sols les festes es van parar un sol dia per analitzar què havia passat i quines mesures calia adoptar.

I l’últim any tampoc ha sigut una excepció. Tant durant les festes de Sant Vicent com durant les de Sant Roc s’han produït agressions violentes. Així, ens consta que fa escassos dies, durant una discomòbil a la platja, es va produir una agressió en grup contra un jove. Aquestes baralles i agressions han requerit, fins i tot, la intervenció policial.

No podem tractar aquests episodis com simples anècdotes de festa ni assumir que «sempre ha passat». Quan les baralles i les agressions es repeteixen en espais festius, cal analitzar què està fallant i quines mesures preventives poden aplicar-se.

A més, el novembre de 2025 es va produir un altre episodi especialment violent. Una persona que havia quedat amb altres persones a través d’una plataforma de compravenda va ser amenaçada amb una arma blanca, agredida i atacada fins i tot amb un dispositiu elèctric. La víctima va necessitar assistència hospitalària i la Guàrdia Civil va detindre posteriorment tres persones.

També hem patit robatoris amb violència als carrers de Xilxes, alguns d’ells contra persones majors.

El 2026 ha sigut encara més dur.

El 17 de febrer, Xilxes va quedar commocionat per l’assassinat d’una dona i de la seua filla de 12 anys. La dona estava inclosa en el sistema VioGén i existia una ordre d’allunyament contra la seua exparella. El presumpte autor va ser detingut i posteriorment va ingressar en presó provisional. Davant un fet d’aquesta gravetat, també cal analitzar quina ha sigut la resposta dels nostres responsables polítics i quines polítiques de prevenció i protecció tenim al municipi.

I només uns mesos després, al maig de 2026, la Guàrdia Civil tornava a actuar a Xilxes després de l’agressió patida per un treballador.

Són fets diferents. No tenen necessàriament les mateixes causes ni es poden posar tots dins del mateix sac. Una agressió sexual, la violència masclista, una baralla, un robatori violent o els conflictes associats a l’oci nocturn són fenòmens diferents.

Però tots ens obliguen a reflexionar.

Les festes no poden convertir-se en un parèntesi

Especialment preocupant és la necessitat de revisar el nostre model de festes.

Les festes han de ser diversió, convivència i carrer. Però això no significa que durant una setmana tot valga.

Baralles, assetjament, masclisme, xenofòbia, destrosses o faltes de respecte no són una part inevitable de la festa. Normalitzar-ho és començar a perdre la batalla.

I quan en festes tan importants com Sant Vicent, Sant Roc o les festes de setembre es produeixen baralles o agressions violentes, no podem limitar-nos a esperar que arribe la patrulla, separar els implicats, fer les diligències corresponents si cal i continuar l’endemà com si no haguera passat res.

Cal preguntar-se què passa abans.

Quin consum d’alcohol hi ha? I de drogues entre joves i no tan joves? Quins controls existeixen? Com es distribueixen els efectius policials? Hi ha suficient prevenció en les hores de major risc? Es treballa amb els joves durant tot l’any o només quan arriba la setmana de festes?

Quan una societat comença a assumir que «en festes aquestes coses passen», tenim un problema.

Precisament quan concentrem centenars o milers de persones de matinada, música, alcohol i molta gent jove és quan més prevenció, educació i presència professional necessitem.

No podem limitar la política de seguretat a esperar que passe alguna cosa perquè després intervinguen la Policia Local o la Guàrdia Civil.

Els agents han de fer el seu treball, però massa vegades acaben gestionant les conseqüències de problemes que la política municipal hauria d’intentar previndre abans.

No tot se soluciona amb més policia

Seria massa fàcil concloure que la solució consisteix simplement a posar més policies.

La seguretat és necessària. La coordinació entre Policia Local i Guàrdia Civil és imprescindible. Els dispositius especials durant les festes també.

Però una societat no pot posar un policia darrere de cada persona.

La primera barrera contra la violència és l’educació.

Educació en igualtat.

Educació afectivosexual.

Educació sobre les conseqüències de l’alcohol i les drogues.

Educació en la resolució dels conflictes.

Educació contra el masclisme.

Educació contra la xenofòbia.

Educació en el respecte.

I, especialment, treball amb adolescents i joves durant tot l’any, no una campanya de dos cartells quan arriben les festes.

Necessitem polítiques diferents

Xilxes hauria de començar a tractar aquesta qüestió com una política pública estable.

Cal conéixer què està passant realment. Quantes intervencions realitza la Policia Local? Per quins motius? Quantes es produeixen durant Sant Vicent, les festes de setembre i Sant Roc? Quantes baralles, agressions, denúncies per violència de gènere, incidents xenòfobs o fets relacionats amb l’alcohol i les drogues tenim?

Les dades, evidentment anonimitzades, haurien de servir per planificar.

I després, actuar.

Calen punts de prevenció davant les agressions sexuals atesos per personal format i professional; campanyes dirigides específicament als joves; coordinació amb instituts i famílies; protocols clars per a les festes; formació del personal que treballa en els actes; major presència preventiva en les zones i hores de major risc, i una política municipal permanent contra totes les formes de violència.

No perquè Xilxes siga un poble especialment violent.

Precisament perquè no volem que ho siga.

No esperem al següent cas

Després de cada succés greu que l’Ajuntament fa públic arriba el minut de silenci, la condemna institucional i les paraules de consternació.

Tot això és necessari.

Però després del silenci ha d’arribar la política.

La denúncia d’una agressió sexual durant les festes de 2023, les baralles i agressions violentes que hem conegut durant Sant Roc i Sant Vicent, així com altres episodis posteriors, haurien de servir-nos d’advertència.

No es tracta de generar alarma.

Es tracta exactament del contrari: d’actuar abans que siga necessari alarmar-se.

Potser no podem afirmar estadísticament que Xilxes siga hui més violent que fa deu anys. Però sí que podem afirmar una altra cosa: si cada any tornem a conéixer agressions, baralles o intervencions policials i ens limitem a considerar-les episodis aïllats, alguna cosa estem fent malament.

Necessitem més educació, més prevenció, més professionals i polítiques diferents.

I necessitem començar ara.

Perquè esperar que passe una altra cosa greu per tornar a preguntar-nos què està fallant ja no és una política acceptable.

Editorial